És una doctrina que neix de la mà de quatre il·luminats al segle divuit i que avui tothom percep com la vàlida. Visca! Però sense faltar a la veritat, quin és el motiu real de tal èxit? Influeix i s'extén perquè provisionalment protegeix amb efectivitat els interessos de la classe dominant; això és aixoplugar-la de la ira i del victimisme d'aquells que no accepten la derrota i volen fer saltar el taulell de joc. Gaudeix per ara de la imatge de defensar també el benestar de la totalitat de la població. La igualtat davant la llei, la igualtat. Casualment el liberalisme és el sistema en què les classes populars de més prosperitat han gaudit. Però aquest fet és intrascendent perquè l'estabilitat de la societat no depèn del benestar econòmic, depèn del control que hi ha sobre els individus originalment descontrolats, de les cabres que són innoqües només si caminen en el ramat del pastor redemptor i si el liberalisme perd la capacitat de coacció serà substituït.
El subsidi d'atur, els drets; el liberalisme ha sabut inventar bons sedants -carmels immerescuts- que calmen el perillós ressentiment i la manca d'autoestima dels homes minusvàlids.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada